Feliu Elias i Bracons va néixer a Barcelona el 1878 i hi va morir el 1948. Va ser pintor, dibuixant i crític d’art: a la primera faceta signava amb el seu nom, mentre que en la de dibuixant ho feia amb el cèlebre pseudònim Apa, i en la de crític com a Joan Sacs.

Va col·laborar en revistes emblemàtiques de la sàtira a casa nostra i en moltes altres: La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, El Be Negre, ¡Cu-cut!, Picarol, Mirador, Iberia, El Poble català, Revista Nova (de la qual va ser cofundador) i un llarg etcètera. A el diari El Sol va participar en la creació de la secció Maestros de la Historieta.

Especial interès té en la seva carrera la fundació de la revista Papitu, que a més va dirigir en la seva primera etapa. Un altra capítol important en la seva producció van ser els dibuixos satírics contra l’exèrcit alemany, publicats a Iberia amb motiu de la Primera Guerra Mundial, amb el títol de Kameraden. En el seu dibuix destaquen les figures i situacions costumistes, els plantejaments atrevits i sarcàstics.

El 1911 va haver de deixar la direcció de Papitu, perseguit per diversos acudits publicats a la revista: s’exilià llavors a França fins el 1914. L’any 1936 va ser President Honorífic del Sindicat de Dibuixants Professionals, que per aquella època portava les regnes de Papitu.

Feliu Elias i Bracons nació en Barcelona en 1878 y murió en la misma ciudad en 1948. Fue pintor, dibujante y crítico de arte: en la primera faceta firmaba con el propio nombre, mientras que en la de dibujante lo hacía con el célebre pseudónimo Apa, y en la de crítico como Joan Sacs.

Colaboró en revistas emblemáticas de la sátira en Cataluña y en muchas otras: La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, El Be Negre, ¡Cu-cut!, Picarol, Mirador, Iberia, El Poble català, Revista Nova (de la cual fue cofundador) y un largo etcétera. En el diario El Sol participó en la creación de la sección Maestros de la Historieta.

Especial interés tiene en su carrera la fundación de la revista Papitu, que además dirigió en su primera etapa. Otro capítulo importante en su producción fueron los dibujos satíricos contra el ejército alemán, publicados en Iberia con motivo de la Primera Guerra Mundial, con el título de Kameraden. En su dibujo destacan las figuras y situaciones costumbristas, los planteamientos atrevidos y sarcásticos.

En 1911 tuvo que abandonar la dirección de Papitu, perseguido por diversos chistes publicados en la revista: se exilió entonces a Francia hasta 1914. En 1936 fue Presidente Honorífico del Sindicat de Dibuixants Professionals, que por aquella época se encargaba de Papitu.

(26 juliol 2011)