Al loro!

La Herencia del Coronel és una obra contundent de denúncia i reivindicació de la memòria història que ha estat publicada per Dibbuks al nostre país. Carlos Trillo i Lucas Varela, dos grans de l'escriptura i el còmic argentins, s'han estès generosament en l'entrevista que han concedit a Humor a l'art.

La Herencia del Coronel es una obra contundente de denuncia y reivindicación de la memoria histórica que Dibbuks ha publicado en nuestro país. Carlos Trillo y Lucas Varela, dos grandes de la escritura y el cómic argentinos, se han extendido generosamente en la entrevista que han concedido a Humor a l'art.

                    Llegiu entrevista aquí

 

 

El dibuixant Alfred ha adaptat a No moriré cazado una novel·la de l'escriptor Guillaume Guéraud; còmic que acaba de sortir del forn d'Astiberri aquest agost. Els lectors de la Biblioteca Jaume Perich el podran llegir el proper mes.

 

El títol del llibre fa referència a una dita popular que ens comunica el narrador protagonista al descriure'ns la gent del seu petit poble: "Soy cazador, no moriré cazado". És un relat dur, que ens parla de la natura salvatge i tancada dels habitants d'aquesta comarca rural, on els odis de sang de generacions desencadenen el final tràgic.

 

Final que coneixem des de la primera escena del còmic: ens trobem enmig d'un bany de sang, quan la policia ja ha arribat al lloc dels fets. L'assassí de la massacre, el narrador, està estès al terra malferit, i ens explica la cadena dels esdeveniments.

 

A Mortagne, el seu poble, la gent es dedica des de sempre a la vinya o a la fusta. Són dos bandols irreconciliables: els odis i les enveges s'han acumulat al llarg dels anys en les seves relacions; qualsevol nit de festa és un bon pretexte per fer lluir els punys. Tot un seguit de circumstàncies funestes fan que el més innocent dels vil·latants, en Terence, rebi un parell de pallisses per part d'en Frédo, el pitjor home de Mortagne, i d'Arnaud, el germà del narrador. Aquest estudia fora del poble, no té res en comú amb la seva família ni amb Mortagne, i només a la persona d'en Terence havia trobat un signe d'humanitat.

 

Els homes de Mortagne són tots caçadors, però durant el banquet de casament d'Arnaud, el protagonista trenca la dita popular: dona mort a Frédo, al seu germà, a la seva germana i a molts altres convidats.

 

Alfred narra amb sobrietat d'estil i amb una atractiva expressivitat en els dibuixos.

 

El dibujante Aldred ha adaptado en No moriré cazado una novela del escritor Guillaume Guéraud; cómic que acaba de salir de horno de Astiberri este pasado agosto. Los lectores de la Biblioteca Jaume Perich lo podrán leer el próximo mes.

 

El título del libro hace referencia a un dicho popular que nos comunica el narrador protagonista al describirnos las gentes de su pueblo: "Soy cazador, no moriré cazado". Es un relato duro, que nos habla del natural salvaje y cerrado de los habitantes de esta pequeña comarca rural, en la que los odios de sangre de generaciones desencadenan el final trágico.

 

Final que conocemos desde la primera escena del cómic: nos encontramos en medio de un baño de sangre, cuando la policía ya ha llegado al lugar de los hechos. El asesino de la masacre, el narrador, está tendido en el suelo malherido, y nos explica la cadena de acontecimientos.

 

En Mortagne, su pueblo, la gente se dedica desde siempre a la viña o a la madera. Son dos bandos irreconciliables: los odios y envidias se han acumulado a lo largo de los años en sus relaciones; cualquier noche de fiesta es un buen pretexto para lucir los puños. Toda una serie de funestas circunstancias provocan que el más inocente de los habitantes, Terence, reciba un par de brutales palizas por parte de Frédor, un matón perverso, y de Arnaud, el hermano del narrador. Éste estudia entre semana fuera del pueblo, no tiene nada en común con su familia ni con Mortagne, y sólo en la persona de Terence había encontrado un signo de humanidad.

 

Los hombres de Mortagne son todos cazadores, pero durante el banquete de boda de Arnaud, el protagonista rompe el dicho popular: mata a Frédo, a su hermano, a su hermana, y a todo aquel que se cruza en la mirilla de su escopeta.

 

Alfred narra con sobriedad y una atractiva expresividad en los dibujos.