1.Abans d’entrar en matèria sobre el llibre que acabes de publicar, explica’ns una mica la teva experiència en el món del còmic, i com t’has convertit en divulgador de la matèria.

 

Jordi Riera: Des de ben petit m’ha agradat el món de la historieta, llegia tot el que em queia a les mans. Llegia el que podia del que anava sortint, i també gràcies a parades de vell o d’intercanvi de mercat podia anar recuperant alguns quaderns d’aventures a la italiana de la dècada dels cinquanta i seixanta. De més ganàpia vaig anar ordenant tot allò que guardava com a col·lecció de còmics. Fou llavors que vaig decidir que m’havia d’especialitzar, vaig decidir deixar en segon terme l’adquisició de còmics en castellà i  francès i apostar més fort per cercar el que s’havia publicat en català.

 

La divulgació arriba quan vols compartir l’informació de la que disposes i internet ha  facilitat molt poder fer aquesta feina. Es un plaer que altres (siguin molts o pocs) puguin compartir els “descobriments” que vas fent. La creença que el còmic ha estat moltes vegades menysvalorat per desconeixement, fa que mostris el que tens o trobes i hi posis un valor afegit en forma de comentaris.

 

 

2.Els internautes catalans et coneixen per dues eines específiques sobre el còmic en català: El Còmic en català, i les teves col·laboracions periòdiques a Comicat.  Com van néixer totes dues webs i com les valores amb la perspectiva del temps?

 

J.R.: El 2007 jo disposava de catàlegs (llibres ben gruixuts) de tot el que s’havia publicat de còmic en castellà a l’Estat, també en el  mercat franco belga o al mercat nord-americà,... però no existia cap catàleg del mateix tipus de còmic en català. És evident la desproporció en quantitat dels títols publicats entre mercats forts com França, Estats Units... i el que s’ha publicat en la nostra llengua. Però tot i així, existeix un bon nombre de títols. Vaig pensar que seria una bona eina per a aficionats, estudiosos i col·leccionistes, posar portades i dades que disposava en una web que vaig fer jo mateix. Era el naixement de Catàleg del còmic en català (http://www.grupelsisards.cat/comic) .

 

ComiCat (www.comicat.cat) és iniciativa d’un grup de    joves entusiastes del còmic i de la nostra cultura. Neix de la necessitat d’informar del dia a dia de tot allò que és notícia en el còmic en català. Poc després d’iniciar-se ComiCat, em van convidar a participar-hi. L’avantatge d’aquest bloc és que som diversos col·laboradors i tothom hi aporta el que li sembla important. Aquest fet  ha aconseguit que ComiCat sigui el referent en català a Internet per saber el que es cou en aquest món. Aquest any (2011) he creat un nou bloc, El Còmic en català (http://elcomicencatala.blogspot.com), que em serveix per anar penjant tot el que em sembla important o curiós del que s’ha publicat en els últims cent anys en l’apartat de la cultura popular.

 

 

3.Creiem que el catàleg El Còmic en català que acabes de publicar serà d’una gran utilitat a les biblioteques públiques. Quan et vas plantejar realitzar aquesta tasca tan rigorosa?

 

J.R.: El rigor del que em parles, és simplement el fet de treballar pensant que era un encàrrec que m’havia fet jo mateix i que ho tenia que fer el màxim de bé que sapigués sense comptar les hores que hi dedicava. Si el llibre té suficient rigor ho jutjaran els lectors del llibre. No vaig cercar beques, ni ajudes, simplement era un llibre que pensava que faltava dins la cultura en català, m’ho vaig marcar com a objectiu de fer-lo i a sobre m’ho he passat bé escrivint-lo i cercant dades. Quan va estar fet, el vaig presentar a Joan Navarro, un dels grans activistes del còmic del país,  i va decidir editar-lo de la millor manera possible a Edicions Glénat, fet que li agraeixo.

 

 

4.Al llibre comentes que has utilitzat el treball realitzat des de la teva web, però també has realitzat un important treball de camp. Explica’ns una mica com ha estat aquesta recerca i després com has anat sistematitzant els resultats?

 

J.R.: Agafant de base la meva col·lecció posada en la web Catàleg del còmic en català, vaig començar a investigar en biblioteques i arxius en visita o virtualment per ampliar les dades. Les persones amb qui parlava, els blocs d’aficionats o d’autors, les botigues reals o virtuals em donaven pistes d’edicions que desconeixia. Era solament qüestió de paciència i perseverança seguir el fil i confirmar les dades. M’ha interessat que quedés clar que no era un treball sobre el còmic català sinó en català. Aquest fet m’ha fet tenir cura de buscar edicions publicades a la Catalunya Nord, al País Valencià, a les Illes, a Andorra o alguna especial que es va fer adaptant un còmic al català de l’Alguer.

 

He intentat fer un llibre divulgatiu, que encara que amb un màxim de rigor en la certesa de les dades, fos el màxim d’entenedor possible. Per aquest motiu he escanejat més de dues-centes portades de publicacions representatives que ajuden a situar al lector gràficament.  He sistematitzat les dades intentant que el lector trobi el que busqui sense haver de pensar gaire, que ho trobi de manera ergonòmica. Començo el llibre fent una mica de repàs a l’historia des de començament del segle XX fins ara. En l’apartat (que es el més gran) d`àlbums i altres publicacions ho he ordenat alfabèticament per col·leccions o per el títol si només hi havia un exemplar únic. El que sí he fet és en determinats casos posar el nom més conegut com a dada de cerca. Per exemple la col·lecció Les aventures de Tintín es troba a la T de Tintín. Les revistes, fanzines, webcòmics estan ordenats de la mateixa manera. En l’apartat d’humorisme gràfic ho he ordenat per autors, he pensat que normalment es busca el nom del dibuixant per exemple Cesc, no per el títol del llibre. En Salons del còmic la cerca és pel nom de la ciutat on es celebra l’esdeveniment.

 

Els articles de premsa, catàlegs, bibliografia, llibres sobre l’obra d’Hergé i vídeos estan ordenats per anys de publicació. D’aquesta manera penso que es fa notar la progressió en el temps,  de la documentació sobre el món de l’historieta.  En el camp d’articles de premsa i de fanzines, és evident que només vol ser una mostra del molt que hi ha publicat.

 

 

 

5. T’has trobat amb algun tipus de dificultat?

   

J.R.: El problema és que durant molts anys les institucions  encarregades de guardar el nostre patrimoni cultural, han considerat el còmic com en general tot el que es cultura popular o de masses una subcultura o baixa cultura i per tant molt poc digne d’atenció. Aquesta percepció ha anat canviant, però les dècades desaprofitades en aquest sentit són difícils de recuperar. Diria que hi ha pocs programes específics de cerca de material, posant-se en contacte amb persones que disposen d’ originals o de publicacions interessants  dins  col·leccions privades d’autors o aficionats. No sé si en aquest moment la gent encarregada de treballar pel futur Museu del Còmic de Badalona fan una tasca que eviti que quan desapareixen aquestes persones les seves col·leccions  es dispersin en llibreries i mercats de segona mà o vagin a parar directament al contenidor de paper per reciclar. Segur que una bona part d’aquest material fora bo que poguessin enriquir el fons de les biblioteques públiques.

 

 

6. Ens ha sorprès molt la gran quantitat de títols de còmic en català que recull el teu catàleg. Com està el mercat actual del còmic en català? Es pot comparar al de la novel·la?

 

J.R.: En aquest moment la cultura en català està passant per un molt bon moment en la premsa escrita o en la ràdio. En el camp del còmic la conjuntura actual no es excel·lent.  

 

La percepció que més em comenten les persones que han llegit el llibre El còmic en català és la quantitat de còmics que s’han editat i que desconeixien que existien. Aquest desconeixement és un dels problemes fonamentals, el còmic en català és poc present en la nostra societat. Si fem la comparativa del nombre de títols de narrativa en castellà i en català i la mateixa en el còmic en castellà i català, el camp de la historieta hi surt perdent de manera aclaparadora.

 

Les causes són diverses, el còmic en català no sol estar ben posicionat en les llibreries. Molts còmics han sortit primer en versió castellana i si l’editor pensa que podria tenir èxit en català ho acaba editant en aquesta llengua. El problema és que el públic lector és el mateix i si ja es té una edició d’un títol, difícilment es comprarà la catalana. Les grans editorials (amb excepcions) han apostat poc pel català o ho han fet sense la deguda promoció. Hi ha també un problema de distribució, alguns dels còmics editats sobre tot des de les institucions públiques difícilment se’ls pot trobar fora del seu àmbit més local. També penso que en algunes biblioteques públiques el tracte de preferència que s’hauria de donar a la nostra llengua en el tema del còmic no es fa evident.  Finalment opinar que en el País Valencià alguns sembli que vulguin posar fronteres en la lliure circulació de material cultural escrit en la llengua comuna.

 

En conjunt es tractaria de que lectors, autors de blocs, autors, editors, distribuïdores, mitjans de comunicació, llibreries, grans superfícies, bibliotecaris... creiessim tots més en el còmic en català. Ara, és difícil trencar les dinàmiques creades durant molts anys, hi ha molta feina a fer.

 

 

 

7. Quina etapa de la història del còmic a casa nostra et sedueix més? I pel que fa a autors o dibuixants?

 

J.R.: L’època actual és interessant, es fa còmic en molta diversitat d’estils i adreçat a segments de públics de totes les edats. Llàstima que els tiratges de les edicions no siguin més elevats per animar a l’edició de més títols i que gràcies a aquest fet més autors poguessin viure de les seves creacions.

 

 

8. Com valores la facilitat de divulgació del còmic gràcies a Internet (webcòmics, revistes en línia, webs especialitzades, etc.)?

 

J.R.: Mai com ara havia estat tant fàcil donar a conèixer una historieta, una informació, una opinió sobre el tema. Hi ha webs i blocs que fan un treball molt bo en la tasca de divulgar el còmic. Altra cosa ja molt més complicada, és treure-li profit material. O sigui viure professionalment del còmic.

 

En el camp públic remarcar el projecte Arca (http://www.bnc.cat/digital/arca/) de digitalització de material antic per  posar-lo a l’abast de tothom via internet.

 

 

9. Per acabar, recomana’ns alguns títols recents de còmic en català?

 

J.R.: Per la mainada recomanar les revistes que segueixen publicant material dels nostres autors, Cavall Fort, Tretzevents, Camacuc, Esquitx,... o els que edita La Galera o l’Estrella Polar. Per als qui els agradi la fantasia aventurera la sèrie Orn de Quim Bou. Per als qui els agradi la història Mallorca 1229, Jaume el Conqueridor  de l’Oriol Garcia. Per a tota la familia l’Ot de Picanyol. Per als joves Sóc de poble de Raquel Córcoles i Marta Rabadán. Amb manga Naruto i Inu-yasha segueixent destacant pel seu gran nombre de seguidors. Per a adults, les obres de Juste de Nin,  L'hivern del dibuixant de Paco Roca o en un altre estil ben diferent el Wilson de Daniel Clones, i molts més títols que es poden trobar remanant per llibreries o per Internet.