© hereus d'Innocenci López

Innocenci López va crear el maig del 1870 el diari satíric La Campana de Gràcia, que es va publicar fins el 1934. Va tenir una periodicitat setmanal. El seu format inicial era de 4 pàgines, escrit al principi en català i castellà, però a la pràctica s’utilitzà només el català. Es van publicar un total de 3.403 números.

Va evolucionar de la crítica al nacionalisme català, a l’afiliació a l’ideari catalanista des de la perspectiva  de la classe obrera: de fet ERC va ser la seva propietària durant els dos darrers anys de la seva història. Es caracteritzava a més pel seu to satíric i anticlerical. Per una altra banda, mentre L’Esquella de la Torratxa (del mateix editor) es dedicava als afers catalans, La Campana... s’ocupava més aviat del que succeïa a l’estat i arreu del món.

La relació de La Campana... amb la censura és ben curiosa: quan el 1972 va ser suspesa, Innocenci López va crear llavors L’Esquella de la Torratxa, que al seu torn va ser substituïda per La Tomassa un cop clausurada també per la censura. Totes tres revistes compartien el mateix equip.

Josep Roca va ser el director de La Campana de Gràcia, per la qual van passar autors com Valentí Almirall, Frederic Soler, Gabriel Alomar, Joan Puig i Ferreter, entre d’altres; i dibuixants com Opisso, Picarol, Yda, Llorenç Brunet, Tomàs Padró, Manuel Moliné, Apel·les Mestres, etc.

La mort del fill d’Innocenci López va influir en el tancament de La Campana... el 1934, que a més amb l’adveniment de la República va veure com els blancs de les seves crítiques desapareixien, doncs es complia un dels seus ideals.

A la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica trobareu digitalitzat el setmanari des del 1878 al 1924.

Innocenci López creó en mayo de 1870 el diario satírico La Campana de Gràcia, que se publicó hasta 1934. Tuvo una periodicidad semanal. Su formato inicial era de 4 páginas, escrito al principio en catalán y castellano, pero en la práctica se utilizaría sólo el catalán. Se editaron un total de 3.403 números a lo largo de su historia.

Evolucionó de la crítica al nacionalismo catalán, a la afiliación al ideario catalanista desde la perspectiva de la clase obrera: de hecho ERC fue su propietaria durante los dos últimos años de su historia. Se caracterizaba además por su acento satírico y anticlerical. Por otra parte, mientras L’Esquella de la Torratxa (del mismo editor) se ocupaba a los asuntos catalanes, La Campana... se dedicaba principalmente a lo que sucedía a nivel estatal e internacional.

La relación de La Campana... con la censura es muy curiosa: cuando en 1872 fue suspendida, Innocenci López creó entonces L’Esquella de la Torratxa, que a su vez fue sustituida por La Tomassa después de ser clausurada también por la censura. La tres revistas compartían el mismo equipo.

Josep Roca fue el director de La Campana de Gràcia, por la que pasaron autores como Valentí Almirall, Frederic Soler, Gabriel Alomar, Joan Puig i Ferreter, entre otros; y dibujantes como Opisso, Picarol, Yda, Llorenç Brunet, Tomàs Padró, Manuel Moliné, Apel·les Mestres, etc.

La muerte del hijo de Innocenci López influyó en el cierre de La Campana... en 1934, que además con el advenimiento de la República vio cómo los objetivos de sus críticas desaparecían, pues cristalizaba uno de sus ideales.

En la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica encontraréis digitalizado el semanario desde 1878 a 1924.