© Editorial Bruguera

Setmanari d’humor gràfic i historietes que va publicar Bruguera a Barcelona entre 1958 i 1967, amb un parèntesi al mig. Es parla de tres èpoques: la primera aniria des del seu inici a l’any 1960; les altres dues s’extenen des del 1963 al 1967. Durant la transició democràtica (1978) es va intentar treure de nou la capçalera, però es va editar un sol número, de marcat contingut eròtic.

Can Can neix com una rèplica brugueriana de Tío Vivo, que havia estat creada per un grup d’eminents dibuixants provinents de la gran editorial. Els seu dibuixos reflexen els nous aires de l’Espanya dels seixanta, amb la figura femenina com a leit motiv principal, fins on permetia la censura.

Va comptar amb els veterans Vázquez, Nadal, Tono, Jorge a l’equip de dibuixants, a més de reunir als nous talents de l’escola Bruguera: Gin, Francisco Ibáñez, Bosch Penalva, entre molts altres. Cifré, Conti, Escobar i Peñarroya (que havien format el grup de Tío Vivo, amb Giner), van acabar participant també a la revista. Dels articles es van encarregar Armando Matías Guiu, Turnes, Lladó, Conti, Gila, etc. Jaume Perich va tenir un destacat paper organitzatiu dins Can Can, sobre tot a partir de la segona etapa, amb un estil que anuncia Por Favor.

Semanario de humor gráfico e historietas que publicó Bruguera en Barcelona entre 1958 y 1967, con un paréntesis en medio. Se habla de tres épocas: la primera va desde sus inicios hasta 1960; las otras dos se extienden desde 1963 a 1967. Durante la transición democrática (1978) se intentó sacar de nuevo la cabecera, pero se editó un solo número, de marcado contenido erótico.

Can Can nace como una réplica brugueriana de Tío Vivo, que había creado un grupo de eminentes dibujantes exiliados de la gran editorial. Sus dibujos reflejan los nuevos aires de la España de los sesenta, con la figura femenina como leit motiv principal, hasta donde permitía la censura.

Contó con los veteranos Vázquez, Nadal, Tono, Jorge en el equipo de dibujantes, además de reunir a los nuevos talentos de la escuela Bruguera: Gin, Francisco Ibáñez, Bosch Penalva, entre muchos otros. Cifré, Conti, Escobar y Peñarroya (el grup de Tío Vivo, amb Giner), acabaron participando también en la revista. De los artículos se encargaron Armando Matías Guiu, Turnes, Lladó, Conti, Gila, etc. Jaume Perich tuvo un destacado papel organizativo en Can Can, sobre todo a partir de la segunda etapa, con un estilo que anuncia Por Favor.