© Ediciones B

El DDT és una de les més importants revistes sortides del forn de Bruguera, dedicada a la historieta i a l’humor gràfic, que va gaudir d’una vida de prop de tres dècades (del 1951 al 1977). Una vida tan llarga dóna per molts canvis; així va ocórrer amb la seva línia editorial, segons la qual podem dividir la revista en tres etapes: durant la primera (1951-1964) anava adreçada  a un públic jove i adult; tanmateix, Jesús Cuadrado (Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso...) considera que en realitat el seu contingut no es diferencia gaire de capçaleres com Pulgarcito. La segona etapa dura de 1964 al 1967, i en aquesta els seus continguts són només per a adults, tenint en compte l’estret marge que la censura deixava. A la tercera i última etapa (1967-1977) torna a adreçar-se als lectors infantils. Sumant els números publicats al llarg de la seva trajectòria, El DDT va treure als quioscos 1.368 números ordinaris. Es va editar amb periodicitat setmanal, excepte del 1964 al 1967, que va ser quinzenal.


Va tenir uns col·laboradors de primer ordre, que van crear seccions clàssiques a la primera època: Aventuras Morrocotudas del Super Birria, de Guillem Cifré; Apolino Tarúguez, hombre de negocios, de Carlos Conti; La Familia Cebolleta, de Manuel Vázquez; Doña Tula, suegra, de Josep Escobar, són només algunes d’elles. El DDT va concedir també força importància als textos de caire humorístic, escrits per Jorge Llopis, Tono, Óscar Pin, Matías Guiu, entre d’altres.


Durant la tercera etapa (la segona dèiem que va ser curta), a banda de conservar a personatges, autors i dibuixants de sempre,  la revista va ser fecunda en noves propostes: Don Tiburcio, de Mingo; El Capitán Serafín y el grumete Diabolín, de Segura i esporàdicament dibuixada per Jordi Buxadé; Agripino, de Cubero, i moltes més entre les seccions de dibuixos. Entre les de text destaca ¿Sabes esto?, d’informació cultural, i una secció fonamental per la seva difusió de la historieta i el còmic: El Mundo de la historieta (amb entrevistes, notícies, etc.), a càrrec de Jaume Perich.


Al llarg dels anys, d’El DDT van néixer altres capçaleres: Selecciones de Humor del DDT (1957-1959), Suplemento de Historietas de El DDT (1959), Super DDT (1973-1981).

 

 

El DDT es una de las más importantes revistas salidas del horno de Bruguera, dedicada a la historieta y al humor gráfico, que gozó de una vida de cerca de tres décadas (del 1951 al 1977). Una vida tan larga da para muchos cambios; así ocurrió con su línea editorial, según la cual podemos dividir la revista en tres etapas: durante la primera (1951-1964) iba dirigida a un público joven y adulto; sn embargo Jesús Cuadrado (Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso...) considera que en realidad su contenido no se diferencia mucho de cabeceras como Pulgarcito. La segunda etapa dura poco (1964-1967): en ella sus contenidos son sólo para adultos, teniendo en cuenta el estrecho margen que dejaba la censura. En la tercera etapa (1964-1977) vuelve a dirigirse a un público infantil. Sumando los números que sacó al mercado a lo largo de su trayectoria, El DDT editó 1.368 números ordinarios. Se editó con periodicidad semanal, excepto de 1964 a 1967, que fue quincenal.


Tuvo colaboradores de primer orden, que crearon secciones clásicas en su primera etapa: Aventuras Morrocotudas del Super Birria, de Guillem Cifré; Apolino Tarúguez, hombre de negocios, de Carlos Conti; La Familia Cebolleta, de Manuel Vázquez; Doña Tula, suegra, de Josep Escobar, son sólo algunas de ellas. El DDT concedió también mucha importancia a los textos de carácter humorístico, escritos por Jorge Llopis, Tono, Óscar Pin, Matías Guiu, entre otros.


Durante la tercera etapa (decíamos que la segunda fue muy corta), aparte de conservar a personajes, dibujantes y autores de siempre, la revista fue fecunda en nuevas propuestas: Don Tiburcio, de Mingo; El Capitán Serafín y el grumete Diabolín, de Segura y esporádicamente dibujada por Jordi Buxadé; Agripino, de Cubero, y muchas más entre las secciones de dibujos. Entre las de texto destaca ¿Sabes esto?, de información cultural, y una sección fundamental por su difunsión de la historieta y el cómic: El Mundo de la historieta (con entrevistas, noticias, etc.), a cargo de Jaume Perich.

 

A lo largo de los años, de El DDT nacieron otras cabeceras: Selecciones de Humor del DDT (1957-1959), Suplemento de Historietas de El DDT (1959), Super DDT (1973-1981).


 

 

 

 

 

la frase

 

 

 

-"Un hombre de Estado es el que se pasa la mitad de su vida haciendo leyes y, la otra mitad, ayudando a sus amigos a no complirlas."

                                 

                                   Noel Clarasó


 

 

 

titulars

 

 

 

-Mor l'humorista gràfic argentí Caloi.

 

-Bones notícies per a la Societat Protectora de l'Humor de Mallorca.


-Arrenca CaricArt 2012.

 

 


 

 

                     Prestatge de còmics

                       (Biblioteca Virtual)