© hereus d'Innocenci López

L’Esquella de la Torratxa, nascuda al barri de Gràcia, va ser una publicació satírica que va treure al carrer la frivolitat de 3.105 números des del 1871 fins començaments del 1939, convertint-se en un dels mitjans més importants de la història de la premsa a Catalunya. La revista era editada per Innocenci López, editor també de la La Campana de Gràcia, una altra de les icones dels mitjans satírics. A partir del 1911 es va dir simplement L’Esquella.

A causa de la censura l’editor de La Campana de Gràcia va substituir aquesta, després de ser tancada, per L’Esquella. L’Esquela al seu torn va ser clausurada temporalment durant el 1872. Llavors va ser continuada per La Tomassa. L’Esquella i La Tomassa van gaudir de vida pròpia després dels seus respectius interinatges, publicant-se de forma individual.

L’Esquella va reflectir la vida política catalana, fent gala del seu republicanisme federalista, el seu esperit anticlerial i antiburgès. Portava per subtítol: Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana. Durant la guerra civil es va posicionar a favor de la UGT i contra la CNT, que aleshores controlava gran part de la premsa, motiu que es va traduir en amenaces contra la revista i els seus membres. El President Companys també va ser objecte de les seves sàtires. Es diu que amb aquest posicionament L’Esquella va passar a ser un mitjà dependent del PSUC.

Van col·laborar a L’Esquella els millors escriptors i autors d’humor gràfic de Catalunya fins el 1936: Picarol, Opiso, Junceda, Apa, Ernest Guasp, Martí Guasp, Nyerra, Graus, Prudenci Bertrana, Francesc Curet, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar Rusiñol, etc.  Un cop iniciada la guerra molts autors d’El Be Negre, el director de la qual va ser assassinat el 1936, van passar a formar part de l’equip de L’Esquella: Escobar, José Alloza, Avel.lí Artís Gener “Tísner”, Pere Calders “Kalders”, Jacint Bofarull. Precisament l’etapa de la guerra civil va ser de les més prolífiques de L’Esquella.

L’Esquella de la Torraxa , nacida en el barrio de Gràcia (Barcelona), fue una publicación satírica que sacó a la calle la friolera de 3.105 números desde 1871 hasta comienzos de 1939, conviertiéndose en uno de los medios más importantes de la historia de la prensa satírica en Cataluña. La revista era editada por Innocenci López, editor también de La Campanade Gràcia, otro de los iconos de los medios satíricos. A partir de 1911 pasó a llamarse simplemente L’Esquella.

A causa de la censura el editor de La Campana de Gràcia substituyó ésta, después de ser clausurada, por L’Esquella. L’Esquela a su vez fue cerrada temporalmente durante 1872; entonces fue continuada por La Tomassa. L’Esquella y La Tomassa disfrutaron de vida propia después de sus respectivos interinajes, publicándose de forma individual.

L’Esquella reflejó la vida política catalana, haciendo gala de su republicanismo federalista, su espíritu anticlerical y antiburgués. Llevaba el subtítulo de: Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana. Durante la guerra civil se posicionó a favor de la UGT y contra la CNT, que entonces controlaba gran parte de la prensa, motivo que se tradujo en amenazas contra la revista y sus miembros. El President Companys fue también objeto de las críticas de L’Esquella, y se dice que con este posicionamiento la revista pasó a ser un instrumento en manos del PSUC.

Colaboraron en L’Esquella los mejores escritores y autores de humor gráfico de Catalunya hasta el estallido de la guerra: Picarol, Opiso, Junceda, Apa, Ernest Guasp, Martí Guasp, Nyerra, Graus, Prudenci Bertrana, Francesc Curet, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar Rusiñol, etc. Una vez iniciada la contienda muchos autores d’El Be Negre, el director de la cual fue asesinado en 1936, pasaron a forma parte del equipo de L’Esquela: Escobar, José Alloza, Avel.lí Artís Gener “Tísner”, Pere Calders “Kalders”, Jacint Bofarull. Precisamente la etapa de la Guerra Civil fue de las más prolíficas de L’Esquella.