© George Bernier, François Cavanna

François Cavanna va liderar amb George Bernier  el grup d’autors que van crear aquesta clàssica de la premsa satírica francesa, el setembre del 1960: el primer com a redactor en cap i el segon com a director, durant els anys seixanta.

Es publicà de forma mensual, i de forma paral·lela apareix amb el temps un plançó seu: Hara-Kiri Hebdo (el 1969 es dirà L’Hebdo Hara-Kiri), en el qual es pretén seguir de més a prop la crònica política amb una edició setmanal.

Curiosament la revista va començar a vendre’s al carrer durant el darrer trimestre del 1960, és a dir, encara no es distribuïa en els quioscos. Tot i així, més endavant tornaran a recórrer a la venda ambulant, quan la censura prohibeixi els seus números; prohibició que va tenir lloc el 1961 i el 1969.

Hara-Kiri va revolucionar el món de l’humor gràfic i del periodisme en general a França,  amb un to provocatiu i cínic. Un exemple: en el número 7 la revista portava per títol: Journal bête et méchant. Aquest li ve d’una nota que va aparèixer a la revista adreçada als lectors, als quals se’ls tracta de tontos i dolents. Curiosament Cavanna va publicar la tercera part de la seva autobiografia amb el lema de Bête et méchante; i el 1965 Bernier va tirar endavant poc després la col·lecció que porta el mateix nom, on es publicarien les obres de col·laboradors de la revista.

A banda de Bernier i Cavanna, a Hara-Kiri van col·laborar un gran nombre de dibuixants i escriptors que van esdevenir importantíssims dins l’humor gràfic i la literatura francesos: Cabu, Delfeil de Ton,  Cavanna, Fournier, Chenz, Fuchs, Gébé, Melvin, Reiser, Topor, Wolinski, Fred, Willem, Jean-Marie Gourio,Bosc, Jean Giraud (Moebius),  Raymond Queneau, André Ruellan, Sternberg , Romain Bouteille, entre d’altres.

Tot i que la revista mensual va continuar publicant-se fins el 1985, la millor època per la seva contundència satírica va ser sens dubte la dels anys seixanta. L’any 2000 va aparèixer de nou, però per publicar només quatre números.

François Cavanna lideró con George Bernier el grupo de autores que crearon esta clásica de la prensa satírica francesa, en septiembre de 1960: el primero como redactor jefe y el segundo como director, durante la década de los sesenta.

Se publicaría de forma mensual, y de forma paralela aparece un retoño suyo: Hara-Kiri Hebdo (en 1969 cambia el nombre por el de L’Hebdo Hara-Kiri), en el que se pretende seguir de cerca la crónica política con una edición semanal.

Curiosamente la revista comenzó a venderse de forma ambulante durante el último trimestre de 1960, es decir, todavía no se distribuía en los quioscos. Incluso más adelante se recurrirá al mismo método de venta, para sortear la prohibición de la censura, que cerraría Hara-Kiri en 1961 y en 1969.

Hara-Kiri revolucionó el mundo del humor gráfico y del periodismo en general en Francia, con un tono provocativo y cínico. Un ejemplo: en el número 7 la revista llevaba por subtítulo: Journal bête et méchante. Éste le viene de una nota que apareció en la revista dirigida a los lectores, en la que se les trataba de tontos y malos. Cavanna publicó además una parte de su autobiografía bajo el lema de Bête et méchante, y Bernier creó en 1965 una colección con el mismo título.

Aparte de Bernier i Cavanna, en Hara-Kiri colaboraron un sin fin de dibujantes y escritores que se convertirían en iconos del humor gráfico y la literatura franceses: Cabu, Delfeil de Ton,  Cavanna, Fournier, Chenz, Fuchs, Gébé, Melvin, Reiser, Topor, Wolinski, Fred, Willem, Jean-Marie Gourio, Bosc, Jean Giraud (Moebius),  Raymond Queneau, André Ruellan, Sternberg , Romain Bouteille, entre otros.

Aunque la revista mensual continuó publicándose hasta finales de 1985, la mejor época por su contundencia satírica fue sin duda la de los años sesenta. En el 2000 volvió a aparecer, pero se publicaron solamente cuatro números.