© hereus d'Isidre Nonell i Ed. Taber

Isidre Nonell va néixer a Barcelona el 1873 i va morir ben aviat, l’any 1911.  Es va dedicar a la pintura. Com a pintor s’inscriu dins el moviment modernista, molt influenciat per l’impressionisme. Va ser un artista bohemi, antiburgès. Els seus quadres es caracteritzen per retratar la misèria de les classes marginades de l’època.

Però Nonell va ser també un destacat dibuixant d’humor gràfic. La part més important de la seva obra humorística es va publicar a la revista Papitu (setmanari satíric fundat el 1908). Utilitzava els pseudònims de Josué i Noé, tot i que podia signar igualment amb el seu nom. Al diari La Vanguardia van aparèixer també dibuixos seus inspirats en els baixos fons. Altres mitjans on va col·laborar, encara que no tan rellevants com Papitu, van ser Almanac de l’Esquella de la Torratxa, Luz, Quatre Gats, Pel & Ploma i Forma.

La seves pintures no van suscitar gaire entusiame durant la seva vida. Un dels primers reconeixements de la seva obra va ser el número extraordinari que, després de morir,  li dedicaren els seus amics de la revista Papitu.

En els seus dibuixos a Papitu hi trobem els pobres, els pidolaires o els gitanos, entre altres personatges, i molt característiques seves són les figures corpulentes i despectives.

Isidro Nonell nació en Barcelona en 1873 y murió muy pronto, en 1911. Se dedicó a la pintura. Como pintor se inscribe en el movimiento modernista, muy influenciado por el impresionismo. Fue un artista bohemio, antiburgués. Sus cuadros se caracterizan por retratar la miseria de las clases marginadas de la época.

Pero Nonell fue también un destacado dibujante de humor gráfico. La parte más importante de su obra humorística se publicó en la revista Papitu (semanario satírico fundado en 1908). Utilizaba los pseudónimos de Josué y Noé, aunque podía  firmar igualmente con su nombre. En el diario La Vanguardia aparecieron también dibujos suyos inspirados en los bajos fondos. Otros medios en los que colaboró, aunque de menor relevancia que el mencionado Papitu, fueron Almanac de l’Esquella de la Torratxa, Luz, Quatre Gats, Pel & Ploma i Forma.

Sus pinturas no suscitaron demasiado entusiasmo durante su vida. Uno de los primeros reconocimientos de su obra fue el número extraordinario que, después de su muerte, le dedicaron sus amigos de la revista Papitu.

En sus dibujos en Papitu encontramos a los pobres, los mendigos o los gitanos, entre otros personajes, y muy características suyas son las figuras corpulentas y despectivas.