© Li Kunwu, P.Ôtié i Astiberri

L’any 2010 Astiberri va publicar el primer volum d’una sèrie ambiciosa, escrita per P. Ôtié i dibuixada per Li Kunwu, que pretén parlar en to autobiogràfic sobre la història recent de la Xina.

Si El Tiempo del padre descriu la Revolució Cultural de Mao,  i El Tiempo del partido la renovació de l’ideari oficial a mans de Deng Xiaoping, El Tiempo del dinero recull l’herència d’aquest darrer i la irrupció dels models econòmics occidentals al país.

La trilogia d’Una Vida en China no és exactament una visió crítica del comunisme al gegant asiàtic, tot i que ens acosta a una realitat sobre el patiment d’un poble i la seva justificació històrica.

En el 2010 Astiberri publicó el primer volumen de una serie ambiciosa, escrita por P. Ôtié y dibujada por Li Kunwu, que pretende hablar en tono autobiográfico sobre la historia reciente de China.

Si El Tiempo del padre describe la Revolución Cultural de Mao, y El Tiempo del partido la renovación del ideario oficial bajo Deng Xiaoping, El Tiempo del dinero recoge la herencia de este último y la irrupción de los modelos económicos occidentales en el país.

La trilogia de Una Vida en China no es exactamente una visión crítica del comunismo en el gigante asiático, aunque nos acerca a la realidad sobre el sufrimiento de un pueblo y su justificación histórica.

(22 desembre 2011)

© Baru i Astiberri

Hervé Barulea (1947), conegut com a Baru,  és un consagrat dibuixant de còmics francès que sent una especial predilecció pels temes de caire social. En aquest ens parla en part del tema de la immigració, dins una trepidant trama d’intriga, amb un dibuix a color i molt expressiu.

Un antic lladre, ara retirat, rep la proposta de reunir un grup d’homes per robar un furgó ple de diners. Lladre per vocació, crida als seus veterans amics per donar un cop que resulta no ser tan rodó com havien planejat. Mentre, un adolescent africà i traçut futbolista arriba a França sense papers i es veu involucrat sense voler en l’afer del robatori.

Hervé Barulea (1947), conocido como Baru, es un consagrado dibujante de cómics francés que siente especial predilección por los temas sociales. En este nos habla en parte del tema de la inmigración, en una trepidante trama de intriga, con un dibujo a color y muy expresivo.

Un antiguo ladrón, ahora retirado, recibe la propuesta de reunir a un grupo de hombres para robar un furgón lleno de dinero. Ladrón por vocación, convoca a sus veteranos amigos para dar un golpe que resulta no ser tan redondo como habían planeado. Mientras, un adolescente africano y habilidoso futbolista llega a Francia sin papeles y se ve involucrado sin querer en el asunto del robatorio.

(5 desembre 2011)

© Eulàlia Sariola i Club Editor

Eulàlia Sariola és una coneguda il·lustradora barcelonina que ens proposa a El Món per un forat compartir els seus records d’infància i adolescència. De família acomodada, la petita Eulàlia es va educar en un col·legi religiós. Va viure l’adoctrinament del règim a través de l’Església i va comprovar moltes de les aberracions del sistema educatiu. Però va tenir la sort d’entrar en contacte amb la joventut progressista de l’època, que va suposar una via d’escapament per al seu tarannà contestatari.

Eulàlia Sariola es una conocida ilustradora barcelonesa que nos propone en El Mundo por un agujero (editado en catalán) compartir sus recuerdos de infancia y adolescencia. De familia acomodada, la pequeña Eulàlia se educó en una escuela religiosa. Vivió el adoctrinamiento del régimen  a través de la Iglesia y comprobó muchas de las aberraciones del sistema educativo. Pero tuvo la suerte de entrar en contacto con la juventud progresista de la época, que suposo una vía de escape para su carácter contestatario.

(18 gener 2012)

© Ch.Dabitch, B.Flao i Norma

Christophe Dabitch ha escrit un còmic sobre dos joves, components d’un grup de flamenco, que tenen el seu art com una forma de vida. Les seves històries estan plenes de fracassos, però també d’una passió que els arrossega fins al límit. Benjamin Flao realitza una tasca impressionant en el dibuix, d’una expressivitat, tensió i dramatisme que complementen la força del guió.

Buscavidas ens porta el record de Rebétiko, de David Proudhomme, on se’ns parlava d’un altre poble castigat també per la història i que expressava el seu dolor a través de la música.

Christophe Dabitch ha escrito un cómic sobre dos jóvenes, componentes de un grupo de flamenco, que tienen su arte como una forma de vida. Sus historias están llenas de fracasos, pero también de una pasión que los arrastra hasta el límite. Benjamin Flao realiza un trabajo impresionante en el dibujo, de una expresividad, tensión y dramatismo que complementan la fuerza del guión.

Buscavidas nos recuerda en parte Rebétiko, de David Proudhomme, en donde se nos hablaba de otro pueblo castigado por la historia y que expresaba su dolor a través de la música.

(16 febrer 2011)

© Arne Bellstorf i Sins Entido

Quan The Beatles estaven integrats per cinc nois de només divuit anys que van viatjar a Hamburg per tocar en petits bars i discoteques, es va creuar en el seu camí la jove fotògrafa Astrid Kirchherr. Com molts dels joves alemanys que van  conèixer els inicis del grup, va quedar fascinada per la música que tocaven; però especialment per un dels seus components: l’Stuart Sutcliffe, que va deixar The Beatles per dedicar-se a la pintura al costat d’Astrid.

Baby’s in black, de Arne Bellstorf, és un còmic romàntic que descriu amb subtilesa la relació de la parella protagonista, i al mateix temps és la història de la creació d’una estètica revolucionària.

Cuando The Beatles estaban integrados por cinco chicos de dieciocho años que viajaron a Hamburgo para tocar en pequeños bares y discotecas, se cruzó en su camino la joven fotógrafa Astrid Kirchher. Como muchos de los jóvenes alemanes que conocieron los inicios del grupo, quedó fascinada por la música que tocaban; pero especialmente por uno de sus componentes: Stuart Sutcliffe, que abandonó The Beatles para dedicarse a la pintura junto a Astrid.

Baby’s in black, de Arne Bellstorf, es un cómic romántico que describe con sutileza la relación de la pareja protagonista, y al mismo tiempo es la historia de la creación de una estética revolucionaria.

(7 gener 2011)

© Pere Joan i Glénat

L’autor i dibuixant Pere Joan va ser convidat a viatjar pel riu Paranà el març del 2010. El riu és avui en dia una important via de navegació comercial; això i el monocultiu de la soja es poden convertir en una perillosa dependència per a l’economia de la regió. Amb un gran sentit poètic Pere Joan deixa anar aquestes reflexions sense presses, enmig d’esborranys i impressions que neixen en el si del viatge.

El autor y dibujante Pere Joan fue invitado a viajar por el río Paraná en marzo del 2010. El río es hoy en día una importante vía de navegación comercial; esto y el monocultivo de la soja se pueden convertir en una peligrosa dependencia para la economía de la región. Con un gran sentido poético Pere Joan deja ir estas reflexiones sin prisas, entre esbozos e impresiones que nacen en el si del viaje.

(2 gener 2012)

© José Domingo i Bang

Quan pensem en el tipus de vida d’un treballador al Japó, a tots ens ve al cap la idea de disciplina, mètode i rutina. José Domingo dóna la volta a aquest estereotip en el seu àlbum Aventuras de un oficinista japonés. Llibre il·lustrat a tot color, sense paraules, presenta les peripècies d’un individu que surt de la seva feina i abans d’arribar a la seva modesta llar passa per innombrables episodis, cadascun dels quals més surrealista que l’anterior. El llibre és molt original en la resolució i continuïtat de cada sèrie d’escenes, amb abundància de detalls dins cada dibuix.

Cuando pensamos en el tipo de vida de un trabajador en Japón, a todos nos viene a la mente la idea de disciplina, método y rutina. José Domingo le da la vuelta a este estereotipo en su álbum Aventuras de un oficinista japonés. Libro ilustrado a todo color, sin palabras, presenta las peripecias de un individuo que sale de su oficina y antes de llegar a su modesto hogar pasa por innumerables episodios, cada uno de los cuales más surrealista que el anterior. El libro es muy original en la resolución y continuidad de cada serie de escenas, con abundancia de detalles en cada dibujo.

(29 desembre 2011)

© Peter Kuper i Sexto Piso

A banda de les guies de viatge que ens descriuen com és un país, podem gaudir de la lectura de llibres més personals que ens donen una perspectiva diferent. Aquest és el cas del Diario de Nueva York de l’autor de còmics i il·lustrador Peter Kuper, que va quedar fascinat de la ciutat americana quan la va visitar per primera vegada l’any 1968. El llibre és un recull d’històries, dibuixos, esborranys i impressions en els que Kuper utilitza diverses tècniques i estils, aconseguint en conjunt l’atmosfera d’una jungla urbana.

Además de las guías de viaje que nos describen cómo es un país, podemos disfrutar con la lectura de libros más personales que nos dan una perspectiva distinta. Este es el caso del Diario de Nueva York del autor de cómics e ilustrador Peter Kuper, que quedó fascinado de la ciudad americana cuando la visitó por primera vez en 1968. El libro recoge historias, dibujos, esbozos e impresiones en los que Kuper utiliza diferentes técnicas y estilos, consiguiendo en conjunto la atmósfera de una jungla urbana.

(27 desembre 2011)