Punch - humoralart

Punch va ser una longeva revista britànica de sàtira i humor, fundada durant la primera meitat del segle XIX (1841), per Henrey Mayhew i Ebenezer Landells. La llarga trajectòria de Punch arriba fins el 1992, tot i que té una segona etapa molt breu (1996-2002). Aquesta es deguda a l’empenta fallida de Mohamed Al-Fayed.

Punch va rebre la influència d’un altre icona de la sàtira, la revista francesa Le Charivari, i els tòpics irlandesos van ser una font constant d’inspiració per als seus dibuixos i gags. Els començaments van ser durs per als editors, però aviat van planificar la publicació anual d’un almanac, que els va fer força coneguts.

Del 1840 al 1850 un grup de dibuixants de la revista es feien dir "The Punch Brotherhood", grup que va incloure també a Charles Dickens.

Punch seguia una línia més bé conservadora, i va haver de competir de vegades amb altres revistes d’ambient més progressista. Es diu que en un cafè londinenc anomenat Evans, els de Punch i els seus col·legues liberals organitzaven autèntiques batalles dialèctiques.

Des de finals del segle XIX els editors van decidir recollir material en format de llibre, un exemple del qual va ser Punch and the War (1941). I al llarg de la seva història Punch va establir l’ús d’uns quants termes, entre altres el de “cartoon”.

Com podeu imaginar els editors i els col·laboradors durant els 150 d’història de Punch són molts. Aquests són només alguns dels dibuixants que van participar: Richard Doyle, John Leech, Charles Keene, John Tenniel, Edward Linley Sambourne, Bernard Partridge, Phil May, Arthur Rackham, William Sillince, E. H. Shepard, George du Maurier, John McCrae, A. A. Milne, Anthony Powell, W. C. Sellar, R. J. Yeatman, William Makepeace Thackeray, Sir Henry Lucy, Artemus Ward, etc.

Trobareu a la pàgina del Projecte Gutenberg de digitalització d’obres, els textos de Punch del 1841 al 1920. També podeu gaudir d’una àmplia galeria d’imatges a la web del British Cartoons Archive.

Punch fue una longeva revista britànica de sàtira y humor, fundada por Henrey Mayhew y Ebenezer Landells. La larga trayectoria de Punch llega hasta 1992, aunque tuvo una segunda etapa muy breve (1996-2002). Ésta se debió a la iniciativa fallida de Mohamed Al-Fayed.

Punch recibió la influencia de otra icona de la sàtira, la revista francesa Le Charivari, y los tópicos irlandeses fueron una fuente constante de inspiración para sus dibujos y gags. Los comienzos fueron duros para los editores, pero pronto planificaron la publicación anual de un almanaque, que les dio gran popularidad.

Del 1840 al 1850 un grupo de dibujantes de la revista se hizo llamar “The Punch Brotherhood”, grupo que incluyó también a Charles Dickens.

Punch seguía una línea más bien conservadora, y tuvo que competir a veces con otras revistas de ambiente más progresista. Se dice que en el café londinense llamado Evans, los de Punch y sus colegas liberales organizaban auténticas batallas dialécticas.

Como podéis imaginar los editores y los colaboradores durante los 150 años de Punch son numerosos. Estos son sólo algunos de los dibujantes que participaron en el proyecto: Richard Doyle, John Leech, Charles Keene, John Tenniel, Edward Linley Sambourne, Bernard Partridge, Phil May, Arthur Rackham, William Sillince, E. H. Shepard, George du Maurier, John McCrae, A. A. Milne, Anthony Powell, W. C. Sellar, R. J. Yeatman, William Makepeace Thackeray, Sir Henry Lucy, Artemus Ward, etc.

Desde finales del siglo XIX los editores decidieron recoger material en formato de libro, un ejemplo del cual fue Punch and ther War (1941). Y A lo largo de su historia Punch normalizó el uso de unas cuantas expresiones o términos, entre ellos el de “cartoon”.

Encontraréis en la página del Proyecto Gutenberg de digitalización de obras, los textos de Punch del 1841 al 1920. También podéis disfrutar de una amplia galería de imágenes en la web del British Cartoons Archive.

R.E. Williams (editor). A Century of Punch. Melbourne: William Heinemann, 1956. 351 p., 29 cm.