Entrevistes

 

 

 

1. En alguna ocasió hem assistit a presentacions dels teus còmics, i vàries vegades has comentat que crear còmics és per tu una disciplina secundària en la teva carrera professional. Si no m'equivoco El Quart Poder és el teu cinquè títol: després d'aquesta trajectòria, continues veient el món del còmic com una parcel·la secundària?

 

     De cap manera, el dibuixar i fer els guions dels meus llibres suposa una disciplina secundària! Mira, de fet jo arribo al món de la moda de la mà del dibuix. Per altra banda, donat a la meva manera de ser, res del que m´entusiasma és “secundari”...

 

 

2. En la teva producció hi ha una constant: la preocupació per reflectir la història de Catalunya dels darrers decenis i sobre tot els moviments socials. Per què aquesta preocupació? Per una altra banda, El Quart poder vindria a ocupar una etapa anterior a 1931: L'Educació sentimental; quedaria configurada així una tetralogia amb Montecristo 1941 i El Guepard 1970? Hi haurà continuació en aquest sentit?

 

     En efecte, la meva intenció és relatar la història del nostre país a través d´adaptacions molt lliures de clàssics de la literatura universal. Per què? Doncs la resposta és l´amenitat. La Història -en majúscules- pot resultar una lectura ferragosa per aquell que no és especialista, en especial per les noves generacions.

     La fòrmula de fer versions dels clàssics la vaig iniciar amb Montecristo 1941. L´obra de Dumas era extraordinària per explicar, enmig de venjances, els primers anys del franquisme... En acabat surt El Guepard 1970. L´adaptació de Lampedusa era una fantàstica excusa per parlar de la Transició! Ve llavors Barcelona 1931: L'educació sentimental. Aquí la novel·la de Flauvert em serveix “d´esquelet” per endinsar-me per la República i la guerra “in-civil”...

   El recent El Quart Poder parla de la Barcelona dels convulsos anys vint, així com de l´ambient asfixiant de la dictadura de Primo de Rivera.

   Per suposat que continuarem!... Si tot va com penso, el proper Març del 2011 apareixerà el que serà –segur!- el meu treball més reeixit. Falta molt poc per acabar-lo. En base a una gran obra literària, la meva versió relatarà amb minuciositat la Catalunya de 1900...

   Per cert, el meu primer llibre editat és Els Nin: memòries a llapis d´una familia catalana. Per tant porto 5 llibres publicats, i ara no hi haurà qui m´aturi !....Tinc tantes coses al cap, uff!!  

 

 

3. El guió d'aquest còmic està molt ben elaborat, i com en les altres obres teves es veu un treball previ de documentació rigorós. Com realitzes aquesta tasca i quan de temps et porta?

 

     És un treball de mesos. Si bé disposo d´una bona biblioteca, per a suposat no n´hi ha prou. Hemeroteques de diaris i revistes de l´època, notes de societat, espectacles,.... també molta navegació per internet.

     És molt important també desplaçar-me als llocs o pobles - si és el cas - que em poden aportar una “atmosfera” de la història, determinats locals vells, biblioteques, ateneus, casinos... Sempre amb paper i llapis per a fer esboços, i una petita càmara de fotos.

 

 

4. Als que coneguin una mica la ciutat de Barcelona, els farà gràcia veure establiments històrics com La Punyalada o El Zúrich. Has pogut consultar arxius fotogràfics per recrear-los?

 

     Si, és clar, la fotografia antiga és bàsica per “caçar” situacions, indumentàries, modes i tantes coses. En tinc un bon arxiu, que limita òbviament amb el propi invent!... quina pena que no existís la fotografia al segle XVIII, oi?.... És clar que per això hi erem els dibuixants!

 

 

5. Una altra constant bàsica en els teus còmics és l'adaptació de clàssics de la literatura. Entre tants títols de la literatura universal, què et fa decidir-te per uns en concret? Són obres significatives a la teva vida? Per cert, a El Quart poder hem vist un petit homenatge (un "guiño", que diríem en castellà) cap a Maupassant: es tracta d'una vinyeta on apareix la Librairie Française, i a l'aparador de la mateixa el rètol de "Guy de Maupassant".

 

     Sí, tal com us he explicat vaig pendre la decisió d´articular els meus relats en base a obres ben reconegudes. La raó? La versió d´ una novel·la universal és també una manera de difondre l´interès de tornar a llegir un clàssic... tal vegada de descobrir-lo als més joves.

     Haig de confessar, efectivament, que són obres significatives en la meva vida; en especial Montecristo, el primer llibre “d´adult” que vaig llegir. I sí, us hi heu fixat molt bé: a l´aparador d´aquella Librairie Française de la Rambla (que ja no existeix), hi ha un petit “hommage” al autor de l´exquisit Bel Ami...

 

 

6. La figura de "Bel Ami", el protagonista del còmic, seria extrapolable al segle XXI?: és a dir, la figura d'un personatge que mira cap a on bufa el vent per pujar posicions i reunir un bon nombre d'influències. De fet, un podria interpretar el llibre sencer com una denúncia d'aquestes influències dins el món de la política i els mitjans de comunicació.

 

     Aquesta és justament la idea. El meu El Quart Poder ve seguit d´un subtítutat: “la imparable ascenció de Bel Ami en la societat barcelonina de 1921”. Aquí dono la pista que serà una història d´ambicions, situat al món de la premsa. Cert que situo el relat en els anys vint, però... tant han canviat les coses? En molts casos “L´opinió pública” no acaba sent “L´opinió publicada”?? I, darrera dels grans mitjans de comunicació (“el quart poder”), no hi mouen els fils “poders” més ocults?

 

 

7. Ens ha agradat molt el contrast entre la vida diürna i la vida nocturna de la ciutat. Els màgics anys 20... Creus que El Paral·lel i el món de les varietés han tornat a tenir a la història de Barcelona un moment gloriós com aquell?

 

     De cap manera, El Paral.lel té una història extraordinària i gloriosa, que es va fondre...

La seva gran explosió fou durant la primera guerra europea (1914), quan quantitat i qualitat d´artistes europeus vingueren aquí, i donaren a Barcelona uns aires veritablement cosmopolites, i també canalles...

 

 

8.En els teus còmics apareixen també molts personatges. Elabores cap fitxer amb els mateixos? T'inspires en persones que hagis conegut per tal de perfilar el seu caràcter?

 

     És inevitable. En efecte faig un arxiu previ, abans de començar, del seu físic de davant, de darrera, perfil, etc., la seva personalitat, el seu caràcter, els seus defectes,... Algun dels meus personatges estan inspirats, no només d´amics, però també d´individus impresentables que he conegut durant la vida.... tot s´aprofita: com el porc!

 

 

9. Serem una mica dolents... Et veus fent un còmic sobre les peripècies de l'Estatut de Catalunya d'aquí a uns anys?

 

     I és clar que sí!... Però haurà de passar temps. Aquest Conte de l´Enfadós (un bon títol, oi?) Haurà de fer-se en fred...

 

 

10. Amb quins autors de còmic t'identifiques? Ens recomanaries un títol que t'hagi impactat?

 

     Tres títols que valoro especialment:

 

-          Maus d´Art Spiegelman

-          Persèpolis de la Maryane Satrapi

-          El Arte de Volar d'Altarriba/Kim

 

     He d´afegir l´entranyable amor que sento pels autors americans del anys daurats, com Milton Caniff, Chester Gould i Alex Raymond . A Europa em quedo amb el fantàstic Hugo Pratt. Tot un món!